Qui no coneix les dunes, aquelles acumulacions de sorra a les zones interiors d’algunes platges?
Aquestes es formen principalment pel transport de la sorra per l’acció del vent, que també en determina la forma i la disposició. Sabeu que s’estabilitzen i es mantenen gràcies a la vegetació? Al nord de Formentera i a l’illot de s’Espalmador es poden distingir tots els tipus coneguts de dunes, segons la seva ubicació i antiguitat.
La primera línia de sorra la forma la duna embrionària, la més jove, amb poca vegetació i fàcilment destruïble pel vent durant els temporals. A continuació, es troba la duna primària, o mòbil, amb arbustos baixets a la major part de la seva superfície. Posteriorment, les dunes secundàries, més arrecerades del vent, són estables i tenen més varietat de vegetació. La duna terciària està completament coberta de matolls (a la zona més propera al mar) i de bosc (a la part més anterior). Finalment, les dunes fòssils són les més antigues, amb sorra consolidada i endurida, així com depòsits sedimentaris que són el reflex de les restes de la fauna existent. Són les dunes ideals per obtenir informació del clima de temps passats.
Com veieu, les dunes són espais molt complexos i sensibles, l’equilibri dels quals es pot desestabilitzar molt fàcilment. Malauradament han patit molt l’acció humana, que les ha modificat significativament. Comprendre el valor ambiental de les dunes és essencial perquè es duguin a terme actuacions de rehabilitació i conservació que evitin que aquests espais es siguin degradats.
Les continuem cuidant?